cap de setmana peculiar

El divendres dia 28, ja sabia que el cap de setmana seria plujos. Que farem aquest cap de setmana? Amb la mama no podem contar ja que està assajant una obra de teatre que faran durant el mes d'octubre. Arriba el dissabte, em llevo d'hora i vaig a esmorzar al Topic. Llegeixo el diari, parlo amb els amics i després torno cap a casa. La mama ja ha marxat i amb els nens marxem al Bloc Cafè. Arribem i estem sols durant una estona, escalfem, fent unes travessades a la zona vertical i de seguida comencem a fer passos durillos al desplom. El Roc fa unes vies que li ha marcat bastant difícils, mentre la marta continua a la zona vertical. Després arriben uns companys i fem una mica d'escalada junts. Passat una hora i mitja els nens i jo tenim els braços destruits, pel que decidim no escalar més i anar al gimnàs a fer una mica de bicicleta estàtica, cinta de correr i bastants abdominals. Sortim del Bloc Café tres hores més tard d'haver entrat.

Tornem a casa i fem el dinar. Amanida i pasta. Després els nens fan els deures, veiem una mica la televisió, juguem una mica, berenem i.......

Continuarà

Escalada a Obaga Negra, Via ferrata de Sant Vicenç i escalada a Coll de Nargó

Després d'escalar a Perles, la meva mà encara estava delicadeta per la cremada, però amb les ganes que tenia d'escalar no vaig poder evitar-ho i parlo amb la família, tantejo una mica que volen fer i els dic d'anar a escalar a una zona relativament nova, "l'Obaga Negra", a Oliana, just després de la Paret Bucòlica.

Marxem de casa al matí, ens aturem al Sant Eloi, comprem el dinar, unes pastetes i un café amb llet i carretera i manta. Arribem a l'Obaga Negra, aparquem el cotxe a la carretera antiga del pantà d'Oliana i agafem el camí a peu que és bastant dret, tant que han possat dos cordes per ajudar-nos. El Roc i la Marta com uns campions, camí amunt. Arribem al la zona d'escalada i busquem una bona ombra, trobant-la a la zona de dalt. Ens passem 7 hores escalant, ens passa el temps volant. Fem un total de 8 vies, entre els 6b i el 4c. El Roc puja de primer de cordada tres vies, dos de dificultat 4 i una de grau 5. La Marta una de les vies de 4c la repeteix 5 vegades i després fa super bé la de dificultat 5. La mama, escala les vies de 6b, disfrutant, ja que son molt agraïdes i maques. Cal que sapigueu que l'Obaga Negra té una cotació bastant agraïda, vol dir que els 6b son facilets en comparació a altres llocs. Amb això vull dir que és un sector per fer-vos pujar l'ego, però atenció al canviar de zona.

El Roc i la Marta fent maniobres de cordes

Arribem al cotxe que ja comença a fosquejar, contents però cansats. Parem al Mc Donalds de Sant Julià, un àpat típic i a casa, dutxeta i al llit.

A l'endemà decidim fer una competició per equips, El Roc i el Manel, contra l'Anna i la Marta. En que consisteix? Doncs a veure qui arriba abans al Castell de Sant Vicenç d'Enclar. El Roc i jo pujant per la via ferrata i les nenes pujant pel camí. Qui va guanyar?, doncs elles i per un marge d'uns 25'. Bueno no passa res perque tot queda en família. El roc va pujar la via ferrata molt bé, amb seguretat i confiança.

A dalt ens fem les fotografies de rigor i després decidim baixar seguint el riu d'Enclar. Un camí molt maco cobert de vegetació i passant per unes cascades i unes basses d'aigua espectacular. Tant espectaculars que decidim banyar-nos en una de les més maques. Després ja ben fresquets, baixem fins a Santa Coloma, passem pel casc antic, visitem l'englesia de Santa Coloma i tornem a buscar el cotxe. Total una excursió molt amena, entretinguda i fàcil, que us aconsellem de fer.

A la tarda voliem anar a escalar a Sant Antoni, però la pluja ens ho va impedir. No passa rés vam estar veient videos de quan el Roc i la Marta eren molt petits i ens vam fer un bon fart de riure.

Avui ens hem llevat a les 8 del matí, i em anat directament a escalar a Coll de Nargó. en arribar al Poble tal i com és tradició, parem al Bar Tahussà i ens fem un bon esmorzar. Carregats de forçes anem a escalar al Sector de Coll Piquer. Fem tres vies, però fa molta calor, pel que decidim canviar de sector.

Anem a la cara nord de Coll Piquer, sector del darrera i fem tres vies més. La veritat és que a la cara nord s'estava molt bé, fresquets, ja que estàvem a l'ombra.

Els dits ja ens diuen prou i ademés l'Anna amb raó diu de marxar a temps per poder fer la compra i preparar-ho tot perqué demà comença l'escola. Els nens contents quan no estan al cole i contents perqué demà van a l'escola. Total, sempre contents; en definitiva és del que es tracta.

 

Escalada a Perles i pujada en bicicleta al Coll d'Ordino

El cap de setmana passat vam tenir un  problemilla domèstic; se'ns va cremar la cuina. Sento miolar el Neu (el nostre gat), miro el rellotge, les set del matí, em llevo i sento una forta olor a cremat, obro la porta de la cuina i mecatxun  dena, tota plena de fum molt negre i flames a sobre de la vitroceràmica. No se m'acudeix res més que obrir les finestres i amb l'entrada d'aire les flames s'engresquen i es fan més grans, em cremo i l'Anna porta un extintor i de seguida l'aconseguim apagar. Quin desastre, la cuina feta un fàstic i una pudor a tota la casa de cremat que encara dura. Resulta que el nostre gat passant sobre de la vitro la va engegar amb tant mala sort que teníem a sobre una crepera electrica que és el que es va incendiar. Escolta mirat fredament vam tenir molta sort d'estar a casa i que només jo em vaig cremar la mà. Us explico tot aixó per dir-vos que jo estava lesionat i no vaig poder fes rés peró que l'activitat familiar no s'atura i vam anar a escalar a Perles. Vam arribar al migdia, estacionem el cotxe a la plaça del poble i anem a la zona del Roc del Solà. Només dir-vos que vam estar 8 hores escalant. El Roc va fer un 6a+ en top rope super bé, ja que era de placa amb presses petites i l'anava molt bé. Vam fer uns quants cinquillos, algun 6a i finalment vam fer els dos primers llargs de la via "putes mosques". L'Anna se li dona bé el calcari de Perles perqués les va fer totes molt bé, fins i tot el primer llarg de "putes mosques" que ja estava cansada i li feien mal els dits el va superar sense cap problema.

Vinga Marta!!

La Marta, seguint en la seva línia es va esforçar molt i va pujar dues vies de cinquè grau en top rope. El que li passa a la Marta es que en el moment de baixar té una mica de por, però ja li marxarà i agafarà confiança. El Roc va estar assegurant sempre a la seva germana i ja li ha agafat bé l'automatisme de l'assegurament amb Gri-Gri.

La tornada cap a casa, no es sentia rés al cotxe perqué estaven tots dormint menys el conductor que era jo.

A l'endemà el Roc va pujar amb bicicleta el Coll d'Ordino, des del la plaça d'Ordino, el vaig veure molt còmode i sense cansar-se en excès. Desprès vam baixar per el camí GR fins a Ordino. Un bon berenar per recuperar forces i apa a descansar que a l'endemà ens espera una altra que ja us explicarem.

Via Africa Coll de Nargó

Feia dies que havia parlat al Roc, a la Marta i a l'Anna de fer la via Africa a Coll de Nargó. Sempre que passavem amb el cotxe per Coll de Nargó ensenyava a la familia la Paret del Grau on es troba la via Africa. Es una via de tres llargs, i de cinquè grau de dificultat. Finalment fa uns dies vam decidir anar-hi.

Vam arribar i feia caloreta, però agradable. Només portàvem una corda simple de 70 metres i per això inicialment i per veure el nivell de la familia vam fer d'una sola tirada els dos primers llargs. L'anna i el Roc, pujen com uns campions i la Marta puja una mica i decideix baixar. No passa rés. Desprès fem dos llargs d'una via que es troba a l'esquerra d'Africa, amb uns sostre molt guapo. L'Anna i el Roc l'aconsegueixen amb algun repòs.

Finalment arriba l'hora de la veritat. Pujo novament la via Africa fins a la primera reunió i em despenjo. Puja la Marta i després el Roc. El Roc recupera les cintes i així la corda està lliure. Finalment em carrego de material i apa cap a dalt i faig la via Africa d'una sola tirada fins dalt. Asseguro al Roc, li dono un crit i comença a escalar, recuperant tot el material, triga 30' minuts en arribar a dalt, però està molt content. Al iniciar la baixada li feia una mica d'impressió però el baixo fins al terra. La corda arriba just a baix. El Roc ha fet d'una tirada tota la via Africa.

La Marta i l'Anna s'ho miren des de terra. Després recollim tot el material i anem al Bar Tahussa a menjar uns entrepans. Hem passat un bon dia d'escalada i ara a pensar al pròxim projecte que és pujar al Cavall Bernat per la via normal.

La via Africa és de nivell fàcil amb una roca calcària de bona qualitat, perfecta per iniciar-se a vies llargues, l`accès és bo i curt (uns 10'). El Roc ara us explica les seves sensacions:

Vaig començar el 1r llarg super bé, i el 2n també, però com que l'últim llarg no l'havia fet encara hem va costar una mica més. Quant estava a punt d'arribar a dalt estava molt cansat perquè portava moltes cintes. Quant vaig baixar tenia un cague impressionant pero bé...

Vacances familiars del 21 de juliol al 12 d'agost

Ja feia uns dies que parlàvem amb l'Anna sobre les vacances. Teníem planificat el primer cap de setmana  que vam estar en un Hotelet molt cuco a Girona, concretament al poble d'Orfes. (La Deborah ens va convidar a estrenar Cam Pam) Amb el Roc i un company vam estar escalant a la zona de Sadernes a la zona volcànica de la Garrotxa. La zona és espectacular, amb unes parets de calcari de bona qualitat, vies de fins a 35 metres i zones en vessant sud i Nord, per poder escalar durant tot el dia a l'ombra. A més, hi ha un rierol que forma unes basses que son idònies pel bany.

El Roc va escalar alguna cosa, però la veritat és que la zona per ell era una mica complicada i els passos d'escalada una mica llargs. Però no obstant això, va gaudir molt. No penseu que sóc un mal pare però les zones més fàcils estaven orientades a ple sol i per això estàvem a la vessant d'ombra

A les tardes ens banyàvem a la piscina de l'hotelet. Cal que sapigueu que el Roc i la Marta els hi encanta la piscina i no veuen passar les hores. A l'hotel també hi tenien un parell de rucs molt simpàtics i sociables i els nens i una amigueta, la Clara,  es van estar passejant amb ells.

El Roc i la Marta estàven molt contents perquè tenien una habitació per ells sols, es sentien grans.  (La nostra habitació estava porta amb porta). Vam estar fins dilluns al matí, ja que tal i com havíem previst a l'avança vam marxar cap a  la Sierra de Guara, estant allotjats en l'alberg Los Meleses, propietat de l'Emilio (guia de barrancs) i la germana del Tommy, la Barbara (Bets) que ens van tractar de luxe.

A l'alberg dormíem en una habitació els quatre. En arribar el dilluns a la tarda vam veure un plafó inclinat amb la seva colxoneta per fer entrenaments d'escalada i tota la família vam estar fent entrenaments d'escalada. Bueno més que entrenaments fèiem  jocs, consistint en un fa una seqüència de passos d'escalada i la resta ha de fer el mateix. Això fa una motivació per tots per intentar fer els mateixos moviments que els altres i així passar una estona agradable i acabar amb els braços botits i els dits adolorits.

El dimarts vam anar tots a fer un barranc, concretament la Peonera. En un principi el Roc i la Marta estaven una mica neguitosos, perquè no sabien exactament el que és trobarien, però escolta va ser ficar-se a l'aigua amb el neoprè, adonar-se que tenien molt bona flotabilitat, que l'aigua no estava freda i que podien desplaçar-se per l'aigua amb facilitat que van començar a agafar confiança i van baixar tot el barranc com uns campions, fent salts, tobogans i rient durant tot el camí. Cal dir que anàvem acompanyats per l'Emilio i la seva filla Ada que donàvem molta confiança als nens. El barranc jo no l'havia fet mai i l'Anna es veu que si l'havia fet feia molts anys però no se'n recordava de rés. És molt recomanable per portar als vostres fills, ja que no cal portar arnés i els salts i tobogans si segueixes les indicacions d'algú que s'ho conegui no representa cap perill.

En acabar el barranc vam estar una estona a la pressa, veient com alguns valents saltaven de sobre de la pressa que fa 9 metres d'alçada. Nosaltres no vam saltar però veure la gent fer-ho es molt xulo. Just a sobre de la presa hi ha un restaurant molt econòmic i que donen de menjar molt bé. Total que va ser un dia molt guapo.

Després de dinar vam tornar a l'alberg i vam estar novament fent uns entrenaments d'escalada al plafó inclinat. Al vespre ens vam adonar que entre dos arbres hi havia un cable gruixut que era per intentar passar per sobre fent equilibris. Ah! que van veure el roc i la Marta; apa a la corda a passar per sobre o més aviat a intentar-ho, perquè és molt complicat. De fet cap de la família va fer més d'un metre per sobre de la corda, però és igual ens ho vam passar molt bé i vam estar rient una bona estona.

A l'endemà vam anar a visitar el poble d'Alquezar que la veritat és espectacular, amb unes parets verticals molt espectaculars i un barranc amb un passeig que volta tota la muntanya, molt xulo. No obstant nosaltres vam fer el caminet del riu al matí-migdia i ens va fer excessiva calor. La Marta es va enfadar molt perquè tenia molta calor. La veritat es que tenia certa raó, l'ultima pujada fins al poble amb un sol de justícia ho vam pagar. Però escolta veient el conjunt del recorregut va estar correcte. Al poble vam assentar-nos en una terrasseta a l'ombra a veure un refresc. Després vam agafar la carretera fins a Andorra.

Durant el camí, vam parar a dinar al poble d'Alfarràs en un restaurant molt cuco i barat que hi ha al centre del Poble, ja  el coneixia, ja que havia anat a la zona a pescar. Acabats de dinar vam parar al pont on passa el Riu Noguera i vam estar veient unes quantes truites, però vam marxar ràpid, ja que feia moltíssima calor.  

Arribem a Andorra i sense perdre temps vam preparar les motxilles i vinga d'excursió a la muntanya. Vam anar a passar dos dies al cercle dels estanys de Tristaina, amb l'idea de fer algun pic i pescar i el més important passar-ho súper bé.

Arribem al segon estany i el primer que decidim fer és muntar la nostra tenda de campanya, que està força bé, té dues habitacions. Tot seguit comencem a pescar amb cuc, cullereta i mosca. El cert és que no piquen massa. La Marta amb cuc va treien alguna i amb mosca també van picant algunes truites tot i que son petites. A saber que nosaltres fem pesca sense mort, és a dir treiem la truita i de seguida la retornem a l'aigua, demanant-li perdó per les molèsties causades.

A la tarda anem a pescar als rierols que uneixen els estanys i el roc pesca una molt guapa. Quan estàvem tornant a la tenda, el temps va començar a canviar, uns núvols negres van tapar el sol, vam sentir tronar i de seguida es va posar a ploure inicialment i després a pedregar. Arribem just a la tenda quan més fort començava a pedregar i Uffff! Quina sort que vam tenir. Ara bé l'Anna tenia molta por perquè els trons eren molt forts i els llamps espectaculars, afegit al fet de la quantitat de pedra que queia i amb el seu corresponent soroll. La veritat és que no era una situació massa agradable. Quan va parar vam fer tota la família una taula rodona per decidir si passàvem la nit a la muntanya o marxàvem a casa. No vam arribar inicialment a un acord fins que decidim marxar a casa. Deixem la tenda muntada i ja tornarem demà a recollir-la. Marxem caminant i quan arribem al collet que veiem el nostre cotxe estacionat d'una banda i la tenda de campanya a l'altra i el cel que no semblava que tingués intencions de tornar a ploure, vam fer mitja volta i vam tornar a la tenda per passar la nit.

Va ser una bona decisió, encara que jo concretament vaig passar la nit del lloro (com sempre que he dormit a la muntanya). Els nens al matí van dir que havien dormit super bé. Jo vaig llevar-me a les 6 del matí a pescar amb mosca. Unes quantes truites van picar, però amb la tònica del dia anterior, molt petites. Quan es va llevar la resta de la família, esmorzem i preparem una motxilla amb roba d'abric i menjar i marxem a pujar el Pic de Tristaina. La pujada inicialment és molt agradable però en quan arribem a la base del pic el camí eés molt dret. Arribem al Pic en un tres i no res, al·lucinem amb la vista i amb tota la tranquil·litat del món mengem els entrepans que dúiem. Les fotografies de rigor i un altre cop cap a baix. Arribem a la tenda i a l'igual que el dia anterior el cel ens estava dient "marxeu que si no us caurà una". Ràpidament desmuntem la tenda, carreguem les motxilles i iniciem el camí fins al cotxe.

Arribem a casa, dinem i al vespre anem a la Festa Major d'Andorra la Vella, passejadeta ràpida ja que mentre estàvem a les firetes va començar a ploure a gots i barrals. Durant el cap de setmana vam estar a Andorra escalant una mica a unes vies noves que han fet uns companys a les cascades d'Enclar a Santa Coloma, que per cert és un lloc molt fresc a l'estiu amb el riu just al costat i unes vies molt guapes i per a tots nivells.

El diumenge a la tarda preparem la nostra casa amb rodes (autocaravana) i vinga carretera i manta. Ens aturem al Port del Cantó, lloc on passem la nit. A l'endemà arribem a Sort, passejem una mica pel poble, esmorzem i comprem el menjar per la setmana. La nostra intenció ja que no ho havia dit abans es passar uns dies a la zona del Parc Natural d'Aigüestortes. Tenim una reserva feta en un càmping d'Espot. Molt agradable, ombrívol i amb un riu amb aigua transparent que passa per mig del càmping. El Roc es fa uns amiguets i juga a futbol amb ells i a més un d'ells també es pescador igual que el Roc i a les tardes pesquen junts.

A l'endemà al matí preparem les bicicletes i marxem cap als estanys de Sant Maurici, una carretera estreta i amb una pujada sostinguda que el Roc i la Marta pujen com uns campions. Arribem a l'estany de Sant Maurici i davant ja veiem els impresionants Encantats. Als nens els hi expliquem que els papas ja van pujar als Encantats fa uns anyets. Fem la volta a tot l'estany de Sant Maurici, disfrutem del paisatge, dinem i després fem la baixada en bicicleta fins a Espot i el primer que fem en arribar es assentar-nos en una terrassa i menjar un bon gelat. El cert que agraïm finalment arribar al càmping, ja que hem acabat cansats. bueno el Roc desseguida marxa amb els "coleguillas" a jugar i a pescar.

Les nits a Espot son agradables per la temperatura, ja que llegiem als diaris que hi havia una onada de calor però nosaltres no ens adonaven. Al dia seguent marxem d'Espot i anem al poble de Guingueta d'Àneu, aparcant a la vora del pantà de la Torrassa. Jo sincerament en quan veig el pantà em venen unes ganes bestials de mullar la canya. Total, que m'aturo en un bar del poble i demano per pescar i allà mateix agafo el permís per pescar durant tot el dia. Però anem a pams, aparquem la caravana al costat del pantà, dinem, pesco una estona amb mosca i decidim després anar a fer un tomb en bicicleta. La pesca va ser una mica infructuosa, tot i que vaig pescar una truita molt guapa. Al vespre sopem a la caravana, estem una estona a fora veien la lluna plena i apa a dormir.

Al matí següent  em llevo molt d'hora i marxo a entrenar una mica, agafo un camí i pujo fins a un poble amb bona vista i fresquet, 600 metres de desnivell i apa cap a casa. Abans d'arribar compro l'esmorzar i desperto a  la família. Esmorzem tranquilament i agafem la carretera fins a un càmping que hi ha al costat de la Pobla de Segur que es diu Càmping Collegats. La zona de Collegats, és un congost molt xulo, amb parets de conglomerat i calcari per escalar. El càmping seguint la tònica dels altres és petit amb piscina i el riu al costat. Aprofitem tot el que tenim, farts de piscina i bones pescades durant el matí. A les tardes anem a escalar al congost. El Roc fa la seva primera via de dificultat 6a de 35 metres!!!!. És un sector d'escalada de calcari. Estem tres dies fen cada dia el mateix protocol; pesca a primera hora, esmorzar, piscina, bicicleta, dinar, piscina, escalar, sopar i dormir. El cap de setmana tornem cap a Andorra. Us demanareu perquè durant totes les vacances els caps de setmana anem a Andorra. Doncs la resposta és que tenim un gat, es diu Neu i que tot i que li deixem menjar i beure no el volem deixar masses dies sol.

El cap de setmana vam estar a Andorra, tranquilets, descansant per atacar l'última setmana. Vam parlar durant el cap de setmana d'anar a la zona de Cavallers, també al Parc Natural d'Aigüestortes. Marxem el dilluns al matí amb la nostra casa de rodes i parem al poble de Barruera. Veiem que hi ha una zona molt ben arreglada, amb gespa, amb un riu al costat, amb un camp de futbol de gespa d'accès lliure i amb una piscina pública. Una zona amb gespa tant gran com volguem per estacionar l'autocaravana. total un paradís per nosaltres; i el més important gratuit!!!!!

Arribem al paradís, estacionem la caravana, preparem la taula, les cadires i apa a gaudir del paisatge. Els xavals volen anar a la piscina, doncs apa anem-hi. L'entrada val un euro els nens i dos nosaltres. Estem a la piscina fins l'hora de dinar, després el Roc i jo anem a pescar una estona i disfrutem molt perqué piquen bastant les truites, mentres l''Anna i la Marta fan un tomb en bici. En quan el Roc veu que hi ha gent jugant a futbol al camp, se'n va cap allà. Fa uns quants amics que quedaran cada tarda de 7 a 9 del vespre per jugar a futbol. Sopem i apa a dormir.

Al matí anem cap a Cavallers, lloc on passem el dia escalant, canviant de sector per tenir ombra durant tot el dia. Les vies són de granit molt guapes i amb molt ambient. El Roc i la Marta escalen durant tot el dia vies que són molt disfrutones per ells. L'Anna i jo comentem que a la Marta cada vegada li agrada més escalar.

No explico el que fem a les tardes quan arribem a Barruera perque ja ho sabeu. A l'endemà decidim passar un dia tranquil a Barruera, a la piscina, i fent un circuit en bicicleta molt xulo que es diu "camí de l'Aigua". el dia més tranquil ens el prenem perque al dia següent tenim pensat pujar al Bessiberri Nord de 3.000 metres d'alçada. Dit i fet a l'endemà al matí prenem el camí que se'ns fa una mica feixuc, perque el corriol és molt dret i fa molta calor. Finalment arribem al coll a 200 metres del cim i decidim baixar ja que l'últim tram és amb grimpada i no voliem arriscar-nos a fer-nos mal i també que estàvem molt cansants.

Un dia més i un de menys de vacances. Al dia següent anem a passar la tarda al pantà d'escales a fer una mica d'escalada al sector de la presa.

Al dia següent tornem a passar el dia a Cavallers per escalar, però mentre estem pujant pel corriol, veient que fa molta calor ens banyem al riu. L'aigua freda però tots ens fiquem a l'aigua. Un com ben fresquets continuem el camí fins a Cavallers, lloc on estem escalant fins que el cel i els trons ens diuen que hauriem de marxar. Baixem fins a l'aparcament lloc on li diem a unes persones en furgoneta si ens podrien baixar fins a baix, ja que no ho haviem dit però amb l'autocaravana no ens deixavem pujar fins a la presa. Aquesta gent ens van fer un gran favor. En arribar a la caravana vam baixar directament fins a Pont de Suert ja que era festa major i vam estar una estona veien el poble i a les atracccions.

Al dia següent decidim marxar de Barruera, però parem novament a Collegats a passar la tarda escalant i després anar fins a Andorra per veure el nostre gat. arribem a la nit, el gat bé, nosaltres cansats però contents.

Últim cap de setmana abans de començar a treballar i mirem d'aprofitar-lo al màxim. El dissabte vaig a entrenar amb el Tommy a la muntanya i despres quedem tota la famili a la plaça d'Ordino a fer la xarradeta i d'allà anem a comprar un pollastre a l'ast i anem al Castellar lloc on es possem a l'ombra d'un pi a dinar i després a banyar-se al riu. Després ja menjats i fresquets pujem fins a la coma d'Arcalís, lloc on ens possem els patins en línia i apa a fer voltes. A la nit anem a sopar a Ordino i cap a casa.

El diumenge també vaig a entrenar amb el Tommy i l'anna, el roc i la marta ens venen a buscar en cotxe a Arcalís. Després vam preparar el material d'escalada i anem a fer una via que fa dies que volia fer amb el roc i l'anna, per tal que el Roc faci la seva primera via en muntanya de més d'un llarg. Total que fem la via de la Balma d'Arcalís de 90 metres i nivell V de dificultat. La Marta ens espera al collet. El Roc disfruta moltíssim la via. Vam tenir sort ja que només arribar al cim va començar a ploure i vam tenir que anar correns fins al cotxe.

Fins aquí un resum de les nostres vacances, encara que ens queda una prórroga ja que tornarem a fer una setmana de vacances familiars la primera setmana de setembre. Gràcies

 

Escalada a Coll Jovell

Avui a la tarda hem anat amb l'Anna a escalar a Coll Jovell. Fa una bona tarda per escalar amb bona temperatura. Anem al Sector Frankfurt, que és el que trobem al final del camí, just despres del berenador. Tinc ganes d'escalar i li dic a l'anna que les faré totes les del sector seguides. Les que més em costen son "El nou mil.leni" 6b i "Mal de cap" 6b+. Finalment les puc encadenar totes, però l'Anna no li agrada massa el sector i només es dedica a assegurar-me.

Després encara tinc ganes de fer alguna cosa més i al sector "Festa" li dono un parell de pegues a la via Llucifer, una via curta i explosiva amb un passos bloqueros de 6b+. Ja m'he quedat servit i crec que he fet un bon entrenament, encara que m'hagués agradat que l'Anna hagués fet algunes vies, però bueno si no te ganes doncs no cal donar-li més voltes.

Vull que sapigueu que l'escalada tal i com ja us presentarem proximament es pot fer en família. Comenceu per sectors d'escalada de fàcil accès, agradables i que no hi hagi perills que no siguin els inherents a la mateixa escalada. Els vostres fills han de conèixer el material i que li agafin confiança. Aneu a poc a poc i els hi aneu ensenyant a ser autosuficients; a saber fer-se el nus, a col.locar-se l'arnès i el casc i apa a disfrutar en família.

 



Escalada via directa a l'esperó Nord Oest del Pic de Ribuls 225 metres MD V+ obligat

Escalada via directa a l'esperó Nord Oest del Pic de Ribuls 225 metres MD V+ obligat

Amb l'Anna decidim fer una escalada al pic de Ribuls. Ella em demana que no sigui molt dura i li explico una mica l'aproximació a la via (1hora i mitja) la dificultat de l'escalada (V+ obligat) el material necessari (friends i tascons) i la durada en fer la via (4 hores) i finalment la tornada fins al cotxe (1hora i mitja). Ella em diu; doncs anem però tinc que estar a les sis de la tarda a Andorra que tinc que assajar.

Ens llevem a les set del matí, esmorzem i marxem cap a Pessons. Parem a Canillo fem un café amb llet i un croissant, llegim ràpidament el diari i apa a Pessons.

Deixem el cotxe a l'aparcament del Grau Roig, fem les últimes verificacions de material i agafem el camí. Després d'una hora i mitja ja estem a peu de via i ens adonem que fa fred.

Ens preparem i començo a escalar. Els dos primers llargs son esplèndids amb una fissura espectacular en 6a que es deixa equipar perfectament. L'Anna comença a pujar i quan arriba a la reunicó està una mica espantada, ja que no havia fet mai una via d'¡aquestes característiques però després fins al final disfruta molt.

La via continua per tot l'esperò, es molt evident i la línia és lògica. Finalment després dee 8 llargs arribem al Pic i fem la baixada a peu fins al coll. Per cert la baixada a peu considero que es molt perillosa i és millor fer un ràppel.

Arribem al coll, comentem la via, dinem un petit entrepà i comencem a baixar fins al cotxe.

És una via que la recomanem a tots/es escaladors que no els hi fa rés fer llargues aproximacions.