sábado, 29 de septiembre de 2012

cap de setmana peculiar

El divendres dia 28, ja sabia que el cap de setmana seria plujos. Que farem aquest cap de setmana? Amb la mama no podem contar ja que està assajant una obra de teatre que faran durant el mes d'octubre. Arriba el dissabte, em llevo d'hora i vaig a esmorzar al Topic. Llegeixo el diari, parlo amb els amics i després torno cap a casa. La mama ja ha marxat i amb els nens marxem al Bloc Cafè. Arribem i estem sols durant una estona, escalfem, fent unes travessades a la zona vertical i de seguida comencem a fer passos durillos al desplom. El Roc fa unes vies que li ha marcat bastant difícils, mentre la marta continua a la zona vertical. Després arriben uns companys i fem una mica d'escalada junts. Passat una hora i mitja els nens i jo tenim els braços destruits, pel que decidim no escalar més i anar al gimnàs a fer una mica de bicicleta estàtica, cinta de correr i bastants abdominals. Sortim del Bloc Café tres hores més tard d'haver entrat.

Tornem a casa i fem el dinar. Amanida i pasta. Després els nens fan els deures, veiem una mica la televisió, juguem una mica, berenem i.......

Continuarà

domingo, 9 de septiembre de 2012

Escalada a Obaga Negra, Via ferrata de Sant Vicenç i escalada a Coll de Nargó

Després d'escalar a Perles, la meva mà encara estava delicadeta per la cremada, però amb les ganes que tenia d'escalar no vaig poder evitar-ho i parlo amb la família, tantejo una mica que volen fer i els dic d'anar a escalar a una zona relativament nova, "l'Obaga Negra", a Oliana, just després de la Paret Bucòlica.

Marxem de casa al matí, ens aturem al Sant Eloi, comprem el dinar, unes pastetes i un café amb llet i carretera i manta. Arribem a l'Obaga Negra, aparquem el cotxe a la carretera antiga del pantà d'Oliana i agafem el camí a peu que és bastant dret, tant que han possat dos cordes per ajudar-nos. El Roc i la Marta com uns campions, camí amunt. Arribem al la zona d'escalada i busquem una bona ombra, trobant-la a la zona de dalt. Ens passem 7 hores escalant, ens passa el temps volant. Fem un total de 8 vies, entre els 6b i el 4c. El Roc puja de primer de cordada tres vies, dos de dificultat 4 i una de grau 5. La Marta una de les vies de 4c la repeteix 5 vegades i després fa super bé la de dificultat 5. La mama, escala les vies de 6b, disfrutant, ja que son molt agraïdes i maques. Cal que sapigueu que l'Obaga Negra té una cotació bastant agraïda, vol dir que els 6b son facilets en comparació a altres llocs. Amb això vull dir que és un sector per fer-vos pujar l'ego, però atenció al canviar de zona.
El Roc i la Marta fent maniobres de cordes

Arribem al cotxe que ja comença a fosquejar, contents però cansats. Parem al Mc Donalds de Sant Julià, un àpat típic i a casa, dutxeta i al llit.

A l'endemà decidim fer una competició per equips, El Roc i el Manel, contra l'Anna i la Marta. En que consisteix? Doncs a veure qui arriba abans al Castell de Sant Vicenç d'Enclar. El Roc i jo pujant per la via ferrata i les nenes pujant pel camí. Qui va guanyar?, doncs elles i per un marge d'uns 25'. Bueno no passa res perque tot queda en família. El roc va pujar la via ferrata molt bé, amb seguretat i confiança.

A dalt ens fem les fotografies de rigor i després decidim baixar seguint el riu d'Enclar. Un camí molt maco cobert de vegetació i passant per unes cascades i unes basses d'aigua espectacular. Tant espectaculars que decidim banyar-nos en una de les més maques. Després ja ben fresquets, baixem fins a Santa Coloma, passem pel casc antic, visitem l'englesia de Santa Coloma i tornem a buscar el cotxe. Total una excursió molt amena, entretinguda i fàcil, que us aconsellem de fer.

A la tarda voliem anar a escalar a Sant Antoni, però la pluja ens ho va impedir. No passa rés vam estar veient videos de quan el Roc i la Marta eren molt petits i ens vam fer un bon fart de riure.

Avui ens hem llevat a les 8 del matí, i em anat directament a escalar a Coll de Nargó. en arribar al Poble tal i com és tradició, parem al Bar Tahussà i ens fem un bon esmorzar. Carregats de forçes anem a escalar al Sector de Coll Piquer. Fem tres vies, però fa molta calor, pel que decidim canviar de sector.

Anem a la cara nord de Coll Piquer, sector del darrera i fem tres vies més. La veritat és que a la cara nord s'estava molt bé, fresquets, ja que estàvem a l'ombra.

Els dits ja ens diuen prou i ademés l'Anna amb raó diu de marxar a temps per poder fer la compra i preparar-ho tot perqué demà comença l'escola. Els nens contents quan no estan al cole i contents perqué demà van a l'escola. Total, sempre contents; en definitiva és del que es tracta.

 

jueves, 6 de septiembre de 2012

Escalada a Perles i pujada en bicicleta al Coll d'Ordino

El cap de setmana passat vam tenir un  problemilla domèstic; se'ns va cremar la cuina. Sento miolar el Neu (el nostre gat), miro el rellotge, les set del matí, em llevo i sento una forta olor a cremat, obro la porta de la cuina i mecatxun  dena, tota plena de fum molt negre i flames a sobre de la vitroceràmica. No se m'acudeix res més que obrir les finestres i amb l'entrada d'aire les flames s'engresquen i es fan més grans, em cremo i l'Anna porta un extintor i de seguida l'aconseguim apagar. Quin desastre, la cuina feta un fàstic i una pudor a tota la casa de cremat que encara dura. Resulta que el nostre gat passant sobre de la vitro la va engegar amb tant mala sort que teníem a sobre una crepera electrica que és el que es va incendiar. Escolta mirat fredament vam tenir molta sort d'estar a casa i que només jo em vaig cremar la mà. Us explico tot aixó per dir-vos que jo estava lesionat i no vaig poder fes rés peró que l'activitat familiar no s'atura i vam anar a escalar a Perles. Vam arribar al migdia, estacionem el cotxe a la plaça del poble i anem a la zona del Roc del Solà. Només dir-vos que vam estar 8 hores escalant. El Roc va fer un 6a+ en top rope super bé, ja que era de placa amb presses petites i l'anava molt bé. Vam fer uns quants cinquillos, algun 6a i finalment vam fer els dos primers llargs de la via "putes mosques". L'Anna se li dona bé el calcari de Perles perqués les va fer totes molt bé, fins i tot el primer llarg de "putes mosques" que ja estava cansada i li feien mal els dits el va superar sense cap problema.
Vinga Marta!!

La Marta, seguint en la seva línia es va esforçar molt i va pujar dues vies de cinquè grau en top rope. El que li passa a la Marta es que en el moment de baixar té una mica de por, però ja li marxarà i agafarà confiança. El Roc va estar assegurant sempre a la seva germana i ja li ha agafat bé l'automatisme de l'assegurament amb Gri-Gri.

La tornada cap a casa, no es sentia rés al cotxe perqué estaven tots dormint menys el conductor que era jo.

A l'endemà el Roc va pujar amb bicicleta el Coll d'Ordino, des del la plaça d'Ordino, el vaig veure molt còmode i sense cansar-se en excès. Desprès vam baixar per el camí GR fins a Ordino. Un bon berenar per recuperar forces i apa a descansar que a l'endemà ens espera una altra que ja us explicarem.

miércoles, 5 de septiembre de 2012

Via Africa Coll de Nargó

Feia dies que havia parlat al Roc, a la Marta i a l'Anna de fer la via Africa a Coll de Nargó. Sempre que passavem amb el cotxe per Coll de Nargó ensenyava a la familia la Paret del Grau on es troba la via Africa. Es una via de tres llargs, i de cinquè grau de dificultat. Finalment fa uns dies vam decidir anar-hi.

Vam arribar i feia caloreta, però agradable. Només portàvem una corda simple de 70 metres i per això inicialment i per veure el nivell de la familia vam fer d'una sola tirada els dos primers llargs. L'anna i el Roc, pujen com uns campions i la Marta puja una mica i decideix baixar. No passa rés. Desprès fem dos llargs d'una via que es troba a l'esquerra d'Africa, amb uns sostre molt guapo. L'Anna i el Roc l'aconsegueixen amb algun repòs.

Finalment arriba l'hora de la veritat. Pujo novament la via Africa fins a la primera reunió i em despenjo. Puja la Marta i després el Roc. El Roc recupera les cintes i així la corda està lliure. Finalment em carrego de material i apa cap a dalt i faig la via Africa d'una sola tirada fins dalt. Asseguro al Roc, li dono un crit i comença a escalar, recuperant tot el material, triga 30' minuts en arribar a dalt, però està molt content. Al iniciar la baixada li feia una mica d'impressió però el baixo fins al terra. La corda arriba just a baix. El Roc ha fet d'una tirada tota la via Africa.

La Marta i l'Anna s'ho miren des de terra. Després recollim tot el material i anem al Bar Tahussa a menjar uns entrepans. Hem passat un bon dia d'escalada i ara a pensar al pròxim projecte que és pujar al Cavall Bernat per la via normal.

La via Africa és de nivell fàcil amb una roca calcària de bona qualitat, perfecta per iniciar-se a vies llargues, l`accès és bo i curt (uns 10'). El Roc ara us explica les seves sensacions:

Vaig començar el 1r llarg super bé, i el 2n també, però com que l'últim llarg no l'havia fet encara hem va costar una mica més. Quant estava a punt d'arribar a dalt estava molt cansat perquè portava moltes cintes. Quant vaig baixar tenia un cague impressionant pero bé...