Escalada a Perles i pujada en bicicleta al Coll d'Ordino

El cap de setmana passat vam tenir un  problemilla domèstic; se'ns va cremar la cuina. Sento miolar el Neu (el nostre gat), miro el rellotge, les set del matí, em llevo i sento una forta olor a cremat, obro la porta de la cuina i mecatxun  dena, tota plena de fum molt negre i flames a sobre de la vitroceràmica. No se m'acudeix res més que obrir les finestres i amb l'entrada d'aire les flames s'engresquen i es fan més grans, em cremo i l'Anna porta un extintor i de seguida l'aconseguim apagar. Quin desastre, la cuina feta un fàstic i una pudor a tota la casa de cremat que encara dura. Resulta que el nostre gat passant sobre de la vitro la va engegar amb tant mala sort que teníem a sobre una crepera electrica que és el que es va incendiar. Escolta mirat fredament vam tenir molta sort d'estar a casa i que només jo em vaig cremar la mà. Us explico tot aixó per dir-vos que jo estava lesionat i no vaig poder fes rés peró que l'activitat familiar no s'atura i vam anar a escalar a Perles. Vam arribar al migdia, estacionem el cotxe a la plaça del poble i anem a la zona del Roc del Solà. Només dir-vos que vam estar 8 hores escalant. El Roc va fer un 6a+ en top rope super bé, ja que era de placa amb presses petites i l'anava molt bé. Vam fer uns quants cinquillos, algun 6a i finalment vam fer els dos primers llargs de la via "putes mosques". L'Anna se li dona bé el calcari de Perles perqués les va fer totes molt bé, fins i tot el primer llarg de "putes mosques" que ja estava cansada i li feien mal els dits el va superar sense cap problema.

Vinga Marta!!

La Marta, seguint en la seva línia es va esforçar molt i va pujar dues vies de cinquè grau en top rope. El que li passa a la Marta es que en el moment de baixar té una mica de por, però ja li marxarà i agafarà confiança. El Roc va estar assegurant sempre a la seva germana i ja li ha agafat bé l'automatisme de l'assegurament amb Gri-Gri.

La tornada cap a casa, no es sentia rés al cotxe perqué estaven tots dormint menys el conductor que era jo.

A l'endemà el Roc va pujar amb bicicleta el Coll d'Ordino, des del la plaça d'Ordino, el vaig veure molt còmode i sense cansar-se en excès. Desprès vam baixar per el camí GR fins a Ordino. Un bon berenar per recuperar forces i apa a descansar que a l'endemà ens espera una altra que ja us explicarem.