Ja feia uns dies que parlàvem amb l'Anna
sobre les vacances. Teníem planificat el primer cap de setmana que vam estar en
un Hotelet molt cuco a Girona, concretament al poble d'Orfes. (La Deborah ens va convidar a estrenar Cam Pam) Amb el Roc i un
company vam estar escalant a la zona de Sadernes a la zona volcànica de la
Garrotxa. La zona és espectacular, amb unes parets de calcari de bona qualitat,
vies de fins a 35 metres i zones en vessant sud i Nord, per poder escalar
durant tot el dia a l'ombra. A més, hi ha un rierol que forma unes basses que son
idònies pel bany.
El Roc va escalar alguna cosa, però la
veritat és que la zona per ell era una mica complicada i els passos d'escalada
una mica llargs. Però no obstant això, va gaudir molt. No penseu que sóc un mal
pare però les zones més fàcils estaven orientades a ple sol i per això estàvem
a la vessant d'ombra
A les tardes ens banyàvem a la piscina de
l'hotelet. Cal que sapigueu que el Roc i la Marta els hi encanta la piscina i
no veuen passar les hores. A l'hotel també hi tenien un parell de rucs molt
simpàtics i sociables i els nens i una amigueta, la Clara, es van estar
passejant amb ells.
El Roc i la Marta estàven molt contents perquè tenien una
habitació per ells sols, es sentien grans. (La nostra
habitació estava porta amb porta). Vam estar fins dilluns al matí, ja que tal i
com havíem previst a l'avança vam marxar cap a la Sierra de Guara, estant
allotjats en l'alberg Los Meleses, propietat de l'Emilio (guia de barrancs) i la germana del Tommy, la Barbara (Bets)
que ens van tractar de luxe.
A l'alberg dormíem en una habitació els
quatre. En arribar el dilluns a la tarda vam veure un plafó inclinat amb la
seva colxoneta per fer entrenaments d'escalada i tota la família vam estar fent
entrenaments d'escalada. Bueno més que entrenaments fèiem jocs,
consistint en un fa una seqüència de passos d'escalada i la resta ha de fer el
mateix. Això fa una motivació per tots per intentar fer els mateixos moviments
que els altres i així passar una estona agradable i acabar amb els braços
botits i els dits adolorits.
El dimarts vam anar tots a fer un barranc,
concretament la Peonera. En un principi el Roc i la Marta estaven una mica
neguitosos, perquè no sabien exactament el que és trobarien, però escolta va
ser ficar-se a l'aigua amb el neoprè, adonar-se que tenien molt bona
flotabilitat, que l'aigua no estava freda i que podien desplaçar-se per l'aigua
amb facilitat que van començar a agafar confiança i van baixar tot el barranc
com uns campions, fent salts, tobogans i rient durant tot el camí. Cal dir que
anàvem acompanyats per l'Emilio i la seva filla Ada que donàvem molta
confiança als nens. El barranc jo no l'havia fet mai i l'Anna es veu que si
l'havia fet feia molts anys però no se'n recordava de rés. És molt recomanable
per portar als vostres fills, ja que no cal portar arnés i els salts i tobogans
si segueixes les indicacions d'algú que s'ho conegui no representa cap perill.
En acabar el barranc vam estar una estona a
la pressa, veient com alguns valents saltaven de sobre de la pressa que fa 9
metres d'alçada. Nosaltres no vam saltar però veure la gent fer-ho es molt
xulo. Just a sobre de la presa hi ha un restaurant molt econòmic i que donen de
menjar molt bé. Total que va ser un dia molt guapo.
Després de dinar vam tornar a l'alberg i vam
estar novament fent uns entrenaments d'escalada al plafó inclinat. Al vespre
ens vam adonar que entre dos arbres hi havia un cable gruixut que era per
intentar passar per sobre fent equilibris. Ah! que van veure el roc i la Marta;
apa a la corda a passar per sobre o més aviat a intentar-ho, perquè és molt
complicat. De fet cap de la família va fer més d'un metre per sobre de la
corda, però és igual ens ho vam passar molt bé i vam estar rient una bona
estona.
A l'endemà vam anar a visitar el poble
d'Alquezar que la veritat és espectacular, amb unes parets verticals molt
espectaculars i un barranc amb un passeig que volta tota la muntanya, molt xulo. No obstant nosaltres vam fer el caminet del riu al matí-migdia
i ens va fer excessiva calor. La Marta es va enfadar molt perquè tenia molta
calor. La veritat es que tenia certa raó, l'ultima pujada fins al poble amb un
sol de justícia ho vam pagar. Però escolta veient el conjunt del recorregut va
estar correcte. Al poble vam assentar-nos en una terrasseta a l'ombra a veure
un refresc. Després vam agafar la carretera fins a Andorra.
Durant el camí, vam parar a dinar al poble
d'Alfarràs en un restaurant molt cuco i barat que hi ha al centre del Poble,
ja el coneixia, ja que havia anat a la zona a pescar. Acabats de dinar vam
parar al pont on passa el Riu Noguera i vam estar veient unes quantes truites,
però vam marxar ràpid, ja que feia moltíssima calor.
Arribem a Andorra i sense perdre temps vam
preparar les motxilles i vinga d'excursió a la muntanya. Vam anar a passar dos
dies al cercle dels estanys de Tristaina, amb l'idea de fer algun pic i pescar
i el més important passar-ho súper bé.
Arribem al segon estany i el primer que decidim fer és muntar la nostra tenda de campanya, que està força bé, té dues habitacions. Tot seguit comencem a pescar amb cuc, cullereta i mosca. El cert és que no piquen massa. La Marta amb cuc va treien alguna i amb mosca també van picant algunes truites tot i que son petites. A saber que nosaltres fem pesca sense mort, és a dir treiem la truita i de seguida la retornem a l'aigua, demanant-li perdó per les molèsties causades.
Arribem al segon estany i el primer que decidim fer és muntar la nostra tenda de campanya, que està força bé, té dues habitacions. Tot seguit comencem a pescar amb cuc, cullereta i mosca. El cert és que no piquen massa. La Marta amb cuc va treien alguna i amb mosca també van picant algunes truites tot i que son petites. A saber que nosaltres fem pesca sense mort, és a dir treiem la truita i de seguida la retornem a l'aigua, demanant-li perdó per les molèsties causades.
A la tarda anem a pescar als rierols que uneixen
els estanys i el roc pesca una molt guapa. Quan estàvem tornant a la tenda, el
temps va començar a canviar, uns núvols negres van tapar el sol, vam sentir
tronar i de seguida es va posar a ploure inicialment i després a pedregar.
Arribem just a la tenda quan més fort començava a pedregar i Uffff! Quina sort
que vam tenir. Ara bé l'Anna tenia molta por perquè els trons eren molt forts i
els llamps espectaculars, afegit al fet de la quantitat de pedra que queia i
amb el seu corresponent soroll. La veritat és que no era una situació massa
agradable. Quan va parar vam fer tota la família una taula rodona per decidir
si passàvem la nit a la muntanya o marxàvem a casa. No vam arribar inicialment
a un acord fins que decidim marxar a casa. Deixem la tenda muntada i ja
tornarem demà a recollir-la. Marxem caminant i quan arribem al collet que veiem
el nostre cotxe estacionat d'una banda i la tenda de campanya a l'altra i el
cel que no semblava que tingués intencions de tornar a ploure, vam fer mitja
volta i vam tornar a la tenda per passar la nit.
Va ser una bona decisió, encara que jo
concretament vaig passar la nit del lloro (com sempre que he dormit a la
muntanya). Els nens al matí van dir que havien dormit super bé. Jo vaig
llevar-me a les 6 del matí a pescar amb mosca. Unes quantes truites van picar,
però amb la tònica del dia anterior, molt petites. Quan es va llevar la resta
de la família, esmorzem i preparem una motxilla amb roba d'abric i menjar i
marxem a pujar el Pic de Tristaina. La pujada inicialment és molt agradable
però en quan arribem a la base del pic el camí eés molt dret. Arribem al Pic en
un tres i no res, al·lucinem amb la vista i amb tota la tranquil·litat del món
mengem els entrepans que dúiem. Les fotografies de rigor i un altre cop cap a
baix. Arribem a la tenda i a l'igual que el dia anterior el cel ens estava
dient "marxeu que si no us caurà una". Ràpidament desmuntem la tenda,
carreguem les motxilles i iniciem el camí fins al cotxe.
Arribem a casa, dinem i al vespre anem a la Festa Major d'Andorra la Vella, passejadeta ràpida ja que mentre estàvem a les firetes va començar a ploure a gots i barrals. Durant el cap de setmana vam estar a Andorra escalant una mica a unes vies noves que han fet uns companys a les cascades d'Enclar a Santa Coloma, que per cert és un lloc molt fresc a l'estiu amb el riu just al costat i unes vies molt guapes i per a tots nivells.
El diumenge a la tarda preparem la nostra casa amb rodes (autocaravana) i vinga carretera i manta. Ens aturem al Port del Cantó, lloc on passem la nit. A l'endemà arribem a Sort, passejem una mica pel poble, esmorzem i comprem el menjar per la setmana. La nostra intenció ja que no ho havia dit abans es passar uns dies a la zona del Parc Natural d'Aigüestortes. Tenim una reserva feta en un càmping d'Espot. Molt agradable, ombrívol i amb un riu amb aigua transparent que passa per mig del càmping. El Roc es fa uns amiguets i juga a futbol amb ells i a més un d'ells també es pescador igual que el Roc i a les tardes pesquen junts.
A l'endemà al matí preparem les bicicletes i marxem cap als estanys de Sant Maurici, una carretera estreta i amb una pujada sostinguda que el Roc i la Marta pujen com uns campions. Arribem a l'estany de Sant Maurici i davant ja veiem els impresionants Encantats. Als nens els hi expliquem que els papas ja van pujar als Encantats fa uns anyets. Fem la volta a tot l'estany de Sant Maurici, disfrutem del paisatge, dinem i després fem la baixada en bicicleta fins a Espot i el primer que fem en arribar es assentar-nos en una terrassa i menjar un bon gelat. El cert que agraïm finalment arribar al càmping, ja que hem acabat cansats. bueno el Roc desseguida marxa amb els "coleguillas" a jugar i a pescar.
Les nits a Espot son agradables per la temperatura, ja que llegiem als diaris que hi havia una onada de calor però nosaltres no ens adonaven. Al dia seguent marxem d'Espot i anem al poble de Guingueta d'Àneu, aparcant a la vora del pantà de la Torrassa. Jo sincerament en quan veig el pantà em venen unes ganes bestials de mullar la canya. Total, que m'aturo en un bar del poble i demano per pescar i allà mateix agafo el permís per pescar durant tot el dia. Però anem a pams, aparquem la caravana al costat del pantà, dinem, pesco una estona amb mosca i decidim després anar a fer un tomb en bicicleta. La pesca va ser una mica infructuosa, tot i que vaig pescar una truita molt guapa. Al vespre sopem a la caravana, estem una estona a fora veien la lluna plena i apa a dormir.
Al matí següent em llevo molt d'hora i marxo a entrenar una mica, agafo un camí i pujo fins a un poble amb bona vista i fresquet, 600 metres de desnivell i apa cap a casa. Abans d'arribar compro l'esmorzar i desperto a la família. Esmorzem tranquilament i agafem la carretera fins a un càmping que hi ha al costat de la Pobla de Segur que es diu Càmping Collegats. La zona de Collegats, és un congost molt xulo, amb parets de conglomerat i calcari per escalar. El càmping seguint la tònica dels altres és petit amb piscina i el riu al costat. Aprofitem tot el que tenim, farts de piscina i bones pescades durant el matí. A les tardes anem a escalar al congost. El Roc fa la seva primera via de dificultat 6a de 35 metres!!!!. És un sector d'escalada de calcari. Estem tres dies fen cada dia el mateix protocol; pesca a primera hora, esmorzar, piscina, bicicleta, dinar, piscina, escalar, sopar i dormir. El cap de setmana tornem cap a Andorra. Us demanareu perquè durant totes les vacances els caps de setmana anem a Andorra. Doncs la resposta és que tenim un gat, es diu Neu i que tot i que li deixem menjar i beure no el volem deixar masses dies sol.
El cap de setmana vam estar a Andorra, tranquilets, descansant per atacar l'última setmana. Vam parlar durant el cap de setmana d'anar a la zona de Cavallers, també al Parc Natural d'Aigüestortes. Marxem el dilluns al matí amb la nostra casa de rodes i parem al poble de Barruera. Veiem que hi ha una zona molt ben arreglada, amb gespa, amb un riu al costat, amb un camp de futbol de gespa d'accès lliure i amb una piscina pública. Una zona amb gespa tant gran com volguem per estacionar l'autocaravana. total un paradís per nosaltres; i el més important gratuit!!!!!
Arribem al paradís, estacionem la caravana, preparem la taula, les cadires i apa a gaudir del paisatge. Els xavals volen anar a la piscina, doncs apa anem-hi. L'entrada val un euro els nens i dos nosaltres. Estem a la piscina fins l'hora de dinar, després el Roc i jo anem a pescar una estona i disfrutem molt perqué piquen bastant les truites, mentres l''Anna i la Marta fan un tomb en bici. En quan el Roc veu que hi ha gent jugant a futbol al camp, se'n va cap allà. Fa uns quants amics que quedaran cada tarda de 7 a 9 del vespre per jugar a futbol. Sopem i apa a dormir.
Al matí anem cap a Cavallers, lloc on passem el dia escalant, canviant de sector per tenir ombra durant tot el dia. Les vies són de granit molt guapes i amb molt ambient. El Roc i la Marta escalen durant tot el dia vies que són molt disfrutones per ells. L'Anna i jo comentem que a la Marta cada vegada li agrada més escalar.
No explico el que fem a les tardes quan arribem a Barruera perque ja ho sabeu. A l'endemà decidim passar un dia tranquil a Barruera, a la piscina, i fent un circuit en bicicleta molt xulo que es diu "camí de l'Aigua". el dia més tranquil ens el prenem perque al dia següent tenim pensat pujar al Bessiberri Nord de 3.000 metres d'alçada. Dit i fet a l'endemà al matí prenem el camí que se'ns fa una mica feixuc, perque el corriol és molt dret i fa molta calor. Finalment arribem al coll a 200 metres del cim i decidim baixar ja que l'últim tram és amb grimpada i no voliem arriscar-nos a fer-nos mal i també que estàvem molt cansants.
Un dia més i un de menys de vacances. Al dia següent anem a passar la tarda al pantà d'escales a fer una mica d'escalada al sector de la presa.
Al dia següent tornem a passar el dia a Cavallers per escalar, però mentre estem pujant pel corriol, veient que fa molta calor ens banyem al riu. L'aigua freda però tots ens fiquem a l'aigua. Un com ben fresquets continuem el camí fins a Cavallers, lloc on estem escalant fins que el cel i els trons ens diuen que hauriem de marxar. Baixem fins a l'aparcament lloc on li diem a unes persones en furgoneta si ens podrien baixar fins a baix, ja que no ho haviem dit però amb l'autocaravana no ens deixavem pujar fins a la presa. Aquesta gent ens van fer un gran favor. En arribar a la caravana vam baixar directament fins a Pont de Suert ja que era festa major i vam estar una estona veien el poble i a les atracccions.
Al dia següent decidim marxar de Barruera, però parem novament a Collegats a passar la tarda escalant i després anar fins a Andorra per veure el nostre gat. arribem a la nit, el gat bé, nosaltres cansats però contents.
Últim cap de setmana abans de començar a treballar i mirem d'aprofitar-lo al màxim. El dissabte vaig a entrenar amb el Tommy a la muntanya i despres quedem tota la famili a la plaça d'Ordino a fer la xarradeta i d'allà anem a comprar un pollastre a l'ast i anem al Castellar lloc on es possem a l'ombra d'un pi a dinar i després a banyar-se al riu. Després ja menjats i fresquets pujem fins a la coma d'Arcalís, lloc on ens possem els patins en línia i apa a fer voltes. A la nit anem a sopar a Ordino i cap a casa.
El diumenge també vaig a entrenar amb el Tommy i l'anna, el roc i la marta ens venen a buscar en cotxe a Arcalís. Després vam preparar el material d'escalada i anem a fer una via que fa dies que volia fer amb el roc i l'anna, per tal que el Roc faci la seva primera via en muntanya de més d'un llarg. Total que fem la via de la Balma d'Arcalís de 90 metres i nivell V de dificultat. La Marta ens espera al collet. El Roc disfruta moltíssim la via. Vam tenir sort ja que només arribar al cim va començar a ploure i vam tenir que anar correns fins al cotxe.
Fins aquí un resum de les nostres vacances, encara que ens queda una prórroga ja que tornarem a fer una setmana de vacances familiars la primera setmana de setembre. Gràcies
