Arriba el divendres dia 27 de setembre i veiem la meteorología i no es té bones perspectives. Començo a mirar per internet a veure a on podem anar i finalment decidim anar a Bedeilhac. Còpio les ressenyes d'escalada de la paret de Carames, preparem l'autocaravana i vinga cap a Bedeilhac.
Dos horetes de viatge tranquilets (passant pel port d'envalira per no pagar el túnel) i ja hi som. La zona està preparada per acampar. Una zona amplia, neta i amb tots els serveis. La veritat es que el Roc i la Marta no s'han adonat del viatge ja que han estat veien la película del Diari del Greg.
Fem el sopar típic d'autocaravana, pasta amb tonyina, un iogurt i apa tothom al llit. La nit tranquila a part d'algun cotxe que passa per la carretera i ens molesta una mica, però rés tots hem dormint com angelets.
A l'endemà es lleva un dia perfecte per escalar i despres d'esmorzar marxem a escalar. Seguim el camí molt ben marcat i arribem a la zona de "la grande dalle". Els 5ès i 6`s no són gens regalats i cal tenir molta confiança als peus, adherencia total. En definitiva una bona lliçò d'escalada.
El Roc i la Marta fan vies en primer de cordada i disfruten molt. Els encanta pujar de primer, ja que noten l'adrenalina, treballen l'autocontrol, la confiança. al final fan unes 8 vies de més de trenta metres i abans que es faci de nit tornem a la casa de rodes.
A la nit mentre els xavalets juguen una mica a basket, nosaltres preparem el sopar. Macarrons amb tonyina i tomàquet. Despres de sopar els nens juguen una estona amb la seva mare al penjat i després rentar les dents i cap al llit falta gent.
Arriba el diumenge i per la nostra sorpresa el dia s'aguanta perfectament i canvien de sector d'escalada i anem al primer sector de Carames, ja que el Roc volia fer unes vies desplomades i molt ben assegurades. El tio se les curra com un campió i en fa tres. Després anem al costat de la "Grotte" i fem dos vies de 6b molt guapes, que tota la familia fa sense més problemes. Veiem que son les 13 hores i decidim tornar a l'autocaravana per dinar i així marxar d'horeta a Andorra ja que han de fer els deures.
Mentre estàvem marxant pel camí ha arribat l'ensurt de la jornada i es que el Roc ha trepitjat un escurçó. En quan s'ha donat compte ha aixecat el peu de seguida i la seva germana que anava darrera també s'ha espantat moltíssim. La veritat es que no sap mai on pots tenir l'ensurt. Però rés a quedat com una anécdota per explicar.
diem i tornem a Andorra amb tanquilitat, mentre els nens veuen la película "Monstruos contra alienígenas"
No hay comentarios:
Publicar un comentario